Perquè donem tanta importància

al fer servir aquests trossets de realitat,
que tot just començar ja s'acaben?
Perquè tenen tanta força les paraules?

Ja fa dies que els nostres ulls no es troben,
i avui he somiat que no ho farien mai més.
He intentat entedre
els sentiments que temps enrera
no em deixaven ni respirar.
Culpabilitat, indiferència...
Havia oblidat
com d'important ets per a mi,
però ara mai ho tornaré a dubtar.

Hi ha tantes formes diferents d'estimar
que sovint em pregunto:
què és estimar?

Estem rodejats de gent.
Em mires,
et veig, però
espero uns segons.
Vull gaudir-ne.
Et miro.
Estic perduda,
ja torno a ser teva...
Però si estic amb tu,
sola,
no hi sóc...
L'odi a mi mateixa
pel que voldria arribar a fer
no em deixa actuar,
no em deixa respirar.
Ho saps,
i doncs
què vols?

Tots dos ho tenim clar,
mai estarem sols,
lliures de pensament.
La culpabilitat ens acompanyaria
arreu...
Visc plena de passió
pel tacte d'uns llavis
que mai seran meus.
Per un petó que mai arribarà,
no vol arribar,
no pot arribar...

Perquè no m'odies?
Perquè em fas somiar amb els teus llavis
per després recordar-me que mai seran meus?
Penso en un possible futur junts
i tot el que m'importa
deixa de tenir sentit per uns segons.
Torno a la realitat
i me'n adono que això mai tindrà sentit.
No pararàs,
no vull que paris,
però siusplau atura-ho...
Arribarà un punt
que no podrem tornar enrera.
Espera...

Ahir em vas tornar els meus batecs...
Perquè la teva atenció no m'omple
simplement d'indiferència?
Torna'm la meva pau.
No em miris, no m'escoltis,
no m'estimis...
No vull res més teu,
només et vull a tu!
L'espai que ens separa
és ple de tensió, de passió,
Deixa'm creure els pensaments
que mostren els teus ulls.
Quan m'observes en silenci
i jo faig veure que no me'n adono,
se'm para el món...
De sobte,
res no m'importa,
no respiro, no hi ha aire,
et necessito.
Et tinc al davant,
però ara tot em sembla tan lluny
que no puc veure com acabarà...

Com fer entendre el que em provoca tenir-te a prop?
Aquesta tensió a l'ambient
que es produeix cada cop que estem junts,
cada cop que ens quedem sols...
Els teus ulls em farien teva,o no...