23 de juliol 2006


Ja fa dies que els nostres ulls no es troben,
i avui he somiat que no ho farien mai més.
He intentat entedre
els sentiments que temps enrera
no em deixaven ni respirar.
Culpabilitat, indiferència...
Havia oblidat
com d'important ets per a mi,
però ara mai ho tornaré a dubtar.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

ups

uuuuuuuuuf

24/7/06 21:09  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home