Em sentia enverinada de pensament,
culpable de respirar,
de gemegar,
de sentir...
M'odiava per haver-me insinuat males accions.

I el que estava era enganyada fins a l'infinit.
Sort n'he tingut.
Ara sóc jo per primer cop a la vida,
freda, desconfiada.

Gràcies,
creia que m'havia de sentir culpable,
i ara sé que es culpa del món.