El que hi ha entre nosaltres ha canviat.
Ho intento,
però és com intentar mantenir unides dues realitats completament diferents,
massa oposades,
incompatibles.
Necessito coses que tu ni tan sols consideres importants.
Demano coses a la vida que per tu mai tindran sentit.
Hi ha moments que em sembla que parlem idiomes diferents
i m'escarrasso en fer-me entendre,
però crec que això ja no és possible.
No vull acabar odiant-te per no ser el que necessito.
No et puc demanar que canviïs.
De fet, no vull fer-te canviar,
per després adonar-me
que igualment el que sento per tu no ha canviat.
No em demanis intentar-ho...
perquè t'estimo tan que mil cops ho faria
i mil cops tornaria adonar-me de què no hi ha solució.
El que hi ha entre nosaltres és tant,
que de cap manera podria fer-te desaparèixer de la meva vida.
Però intentar perllongar aquesta situació que vivim ara
només ens està fent més mal.
No hi veig una sortida.
No vull que em donis el que jo no et puc donar.
No vull que sentis per mi el que jo no puc sentir per tu.
No és just per tu.
No és just per mi.
No ens mereixem acabar així.
Les coses que hem viscut junts sempre perduraran en nosaltres
i en viurem milers més,
però el que sento per tu mai podrà tornar a ser igual.
No em demanis intentar-ho...
perquè t'estimo tant que mil cops ho faria
i mil cops tornaria a adonar-me de que no hi ha solució.
