Perquè no m'odies?
Perquè em fas somiar amb els teus llavis
per després recordar-me que mai seran meus?
Penso en un possible futur junts
i tot el que m'importa
deixa de tenir sentit per uns segons.
Torno a la realitat
i me'n adono que això mai tindrà sentit.
No pararàs,
no vull que paris,
però siusplau atura-ho...
Arribarà un punt
que no podrem tornar enrera.
Espera...