Estem rodejats de gent.
Em mires,
et veig, però
espero uns segons.
Vull gaudir-ne.
Et miro.
Estic perduda,
ja torno a ser teva...
Però si estic amb tu,
sola,
no hi sóc...
L'odi a mi mateixa
pel que voldria arribar a fer
no em deixa actuar,
no em deixa respirar.
Ho saps,
i doncs
què vols?

Tots dos ho tenim clar,
mai estarem sols,
lliures de pensament.
La culpabilitat ens acompanyaria
arreu...
Visc plena de passió
pel tacte d'uns llavis
que mai seran meus.
Per un petó que mai arribarà,
no vol arribar,
no pot arribar...